Neontologia

La neontologia és una part de la biologia que, a diferència de la paleontologia, s'ocupa dels organismes vius (o, de manera més general, «recents»). És l'estudi dels tàxons existents; tàxons (com espècies, gèneres i famílies) amb membres encara vius, a diferència de (tots) extingits. Per exemple:

• L'ant (Alces alces) és una espècie existent, i l'uapití irlandès (Megaloceros giganteus) és una espècie extingida.
• En el grup de mol·luscs conegut com a cefalòpodes, a partir de 1987 hi havia aproximadament 600 espècies existents i 7.500 espècies extingides.^[1]

Un tàxon es pot classificar com a extint si s'acorda o es certifica generalment que cap membre del grup encara està viu. Per contra, un tàxon extingit es pot reclassificar com a existent si hi ha nous descobriments d'espècies vives (espècies Llàtzer), o si les espècies existents conegudes anteriorment es reclassifiquen com a membres del tàxon.

La majoria de biòlegs, zoòlegs i botànics són a la pràctica neontòlegs, i el terme «neontòleg» és utilitzat en gran mesura pels paleontòlegs per referir-se als no paleontòlegs. Stephen Jay Gould va dir de la neontologia:^[2]

La biologia evolutiva neontològica té una perspectiva temporal entre 100 i 1000 anys. La base fonamental de la neontologia es basa en models de selecció natural i especiació. Els mètodes de la neontologia, en comparació amb la paleontologia evolutiva, tenen més èmfasi en els experiments. Hi ha discontinuïtats més freqüents presents en paleontologia que en neontologia, perquè la paleontologia implica tàxons extingits. La neontologia té organismes realment presents i disponibles per a mostres i realitzar investigacions.^[1] El mètode d'investigació de la neontologia utilitza la cladística per examinar morfologies i genètica. Les dades de neontologia tenen més èmfasi en les dades genètiques i l'estructura de la població que la paleontologia.^[2]